TARONJA CONFITADA

Una recepta base per molts dels postres típics nadalencs: la taronja confitada.

Es molt fàcil de fer a casa , es conserva molts dies i la podem utilitzar per fer torrons, el tortell de reis, sola banyada la meitat de la rodanxa en xocolata....i altres coses que se us puguin ocòrrer....

Els Ingredients:

2 taronges

250 gr de sucre

200 de aigua

Elaboració: 

Primer de tot rentarem les taronges ben bé amb aigua i algun respallet dels plats o de les ungles, pero que tinguem nomes per aquesta funció. Jo tinc aquest dels plats que venia amb el dosificador de sabó , pero que no feia servir, ja que jo sóc del "salvauñas" de tota la vida.

Seguidament tallarem les taronges a rodanxes de aprox. 1/2 cm de gruix.

Despres les posarem en un caçó, les cobrirem de aigua i les bullirem durant 5 min. Seguidament llençarem l'aigua i les escorrem. Les reservem. Això ho fem per treure l'amargor que té la pell blanca de la taronja. D'aquest pas no tinc foto. 

Després posarem al mateix caçó el sucre amb l'aigua segons quantitat dels ingredients i ho posarem al foc fins que el sucre es desfaci i quedi un almibar.

Dins d'aquest almibar colocarem amb cura les rodanxes de taronja i les deixarem bullir a foc moderat (per que no es trenquin les rodanxes) aproximadament 1 h.

Passat aquest temps, les treurem del almibar  i les colocarem sobre una reixeta (amb un paper de forn a sota per recollir les gotes que aniran caient de escòrrer ) i les deixarem refredar. 

Si les volem per fer el tortell de reis o els torrons de xocolata i taronja que penjaré el proper dia, ja les tenim a punt.

Si les volem per banyarles amb xocolata, caldra deixar-les assecar de un dia per un altre.

L'almibar que ens queda té un sabor a taronja molt bò i si el guardem en un pot de vidre, ens servirà per banyar pastissos, o també per endolcir una sangria o còctel en comptes del sucre, etc....

Si les voleu fer amb antel.lació , les podem guardar en un pot o tuper, cobertes amb el mateix almíbar i a la nevera , i treure-les el dia que les necessitem.

Be, espero que us atreviu i les prepareu , sobretot perque la propera recepta que penjaré es un torró de xocolata amb taronja confitada que al.lucinareu!!!!!!

BON PROFIT!!!! 

MELMELADA DE MANDARINA

Aquesta recepta es de fa ja uns dies, però no havia descarregat les fotos i no hi vaig pensar més....

Em van regalar unes mandarines boníssimes, i apart de menjar-ne algunes vaig pensar que em venia de gust de provar de fer melmelada, ja que m'agrada  fer melmelades a l'epoca de la fruita i guardar-les per fer obsequis al amics.
Aquesta recepta es de fa ja uns dies, però no havia descarregat les fotos i no hi havia pensat més.... fins avui!

En realitat les melmelades es fan gairebé totes igual, nomes que anem variant la proporció del sucre en funció de la dolçor de la propia fruita i també variem el temps de cocció en funció de la duresa de la fruita.

En aquest cas  la mandarina es una fruita que requereix una mica més de sucre i una mica més de cocció ja que es una fruita acida i també te molt suc i per tant cal evaporar força el líquid.

Ingredients:

1 kg de polpa de fruita ja sense pell i llavors.
700 gr de sucre
la pell d'una mandarina serse la part blanca (que amarganteja)


Preparació tradicional:

Primer pelarem les mandarines amb el ganivet com si fos una poma, per eliminar el màxim de pell blanca.
La pell d'una d'elles la pelarem amb molt de compte de trure-li la pell blanca. La tallarem en juliana fina i la bullirem amb aigua durant 30 min.Les escorrerem i reservarem.

Posarem la polpa de mandarina en una cassola juntament amb el sucre i ho posarem a bullir minim 30 min. Si veiem que queda molt líquida ho deixarem bullir més fins que tinguem la consistència desitjada, tenint en compte que quan s'arrefreda espesseix una mica més.

Passarem el túrmix per aconseguir la textura que més ens agradi i hi afegirem les pells reservades.
Omplirem els pots i els hi farem el buit segons la nostre tècnica habitual. Jo ho faig bullint els pots bens tapats i coberts d'aigua en una olla durant 20 min.

Preparació en thermomix:

Si ho hem sde fer en la thermomix, les pells de la mandarina només les bullirem 10 min. Les escorrerem i les reservarem.

Posem la pulpa juntament amb el sucre al vas de la thermomix i triturem durant 15 s. a vel 5-6 per. Afegim les pells reservades i programem 30 min a Tº varoma vel cullera.
Posarem el cistellet al reves sobre la tapa en comptes del cubilet , per evitar esquitxades.
Quan finalitzi el temps mirarem si està prou espessa deixant refredar una cullerada en un platet de postre al congelador 5 min.
En funció de com ens agradi anirem afegint 10 min fins que estigui com volem.

Omplirem els pots i els esterilitzarem.

No l'havia fet mai i us puc assegurar que queda molt bona, a mi em va agradar molt ....i a les meves companyes de feina també!!!

Bon profit!

MELMELADA DE FIGUES AMB VAINILLA

Seguim amb les receptes de figues, que encara s'en troben al mercat..... Aquesta és fàcil i a més si en fem ara, i la fem en conserva, en tindrem per tot l'any.

 La melmelada de figues no és una melmelada que es mengi de manera habitual, i tampoc és una melmelada que es trobi fàcilment al mercat, per tant si en feu, tindreu una melmelada excepcional per sorprendre quan tinguem convidats o simplement per fer un regal ben especial (com per exemple les cistelletes de melmelades casolanes que podem fer per nadal).

Ingredients:

1 Kg de figues

350 gr de sucre gelificant

300 gr de sucre

1 cull sopera de vainilla líquida

Preparació:

Primer rentarem les figues i els hi tallarem la petita cueta que tenen. Després pelarem aquelles que tinguin la pell més lletja, i deixarem sense pelar les que tinguin la pell més maca. 

Ara posarem a la thermomix les figues i els sucres, ho triturarem 5 segons a vel 4, i programarem 20 min a 90º i vel 2, sense el cubilet però amb el cistellet damunt, perque deixi sortir el vapor però ens impedeixi de sortir les esquitxades.

Quan acabi la cocció, afegirem la vainilla líquida a la melmelada  i la posarem als pots previament esterillitzats, i llavors els taparem en calent.Si els hi donem la volta i els deixem refredar cap per avall  ja faran el buit.

A mi m'agrada més posar-los en una olla coberts d'aigua i fer-los bullir 20 min ; em dona més seguretat.

Aquesta melmelada es pot utlitzar com qualsevol altre melmelada per esmorzar , amb torrades amb mantega; o també per canapés de formatge de cabra i a sobre aquesta melmelada: o també per fer pastissos; o per canapés de foie-gras, etc...

Bon profit!!!!

MELMELADA DE MADUIXES

Ara que és temps de maduixes i que són tan bones, (al menys les que jo he comprat fins ara) volia posar la recepta de la melmelada, perque en el moment en que trobem una bona oferta puguem fer la conserva.Val la pena per tenir-ne tot l'any, i si esperem el moment en que van bé de preu, apart de boníssima es més econòmica que les de compra (les més bones són cares).





Jo ho faig així, i els nens en poden menjar tot l'any.Les fotos que us poso són de la melmelada de l'any passat(encara m'en queden 3 pots).

Ingredients:

1 kg de maduixes

650 gr de sucre gelificant

Si no en tenim posem sucre normal i el suc d'una llimona.

Preparació Tradicional:

Triturar les maduixes amb el minipimer fins la textura que ens agradi (hi ha qui li agrada ben fina i també qui li agrada que s'hi trobin alguns trossets).

Posem les maduixes triturades en una cassola juntament amb el sucre (i el suc de llimona si s'escau).Barrejar bé.

Posar a foc fort remenant continuament perquè es desfaci el sucre i quan comenci a bullir, abaixar a foc i coure 10 min, remenant de tant en tant i treient la escuma que es formarà pel damunt.

Passat aquest temps si la textura ens agrada (tenint en compte que espesseix una mica al refredar) ja la podem treure del foc. Si la trobem clareta es pot deixar uns 5 min més.

Per saber si la textura ens agrada, posem una cullerada en un plat i el posem al congelador uns minuts.Quan el treiem sabrem la textura que tindrà quan sigui freda.

Preparació Thermomix:

Posar les maduixes al vas de la Thermomix i triturar fins la textura que ens agradi.Afegir el sucre i programar 12 min Tº 100 , vel cullera, gir esquerre, sense el cubilet ( per evaporar més aigua i aconseguir una textura més densa) i amb el cistellet posar a l'inrevés per tapar el forat del bocal i evitar esquitxades.

Passat el temps fem la prova de la textura (amb el plat i el congelador).Si la trobem clareta programem 5 min més.

Esterilització dels pots:

Primer esterilitzarem els pots buits abans de omplirlos, per evitar que se'ns faci malbé dins dels pots.

Per fer-ho els bullirem en una olla coberts d'aigua durant 10 min, els treurem amb unes pinces i els posem boca avall sobre un drap de cuina net i recent planxat.

Quan siguin freds ja es poden omplir.

Una manera més ràpida seria rentar-los amb el rentaplats a una temperatura alta.Quan surten del rentaplats els posem sobre el drap de cuina net i planxat.

Per esterilitzar els pots plens també conec dues tèniques.

Una d'elles consisteix en omplir els pots amb la melmelada recent treta del foc, tapar els pots ben fort i posar-los sobre el marbre boca avall.Quan són freds han d'haver fet el buit i ja es poden guardar ,ara si, boca amunt.

L'altre tècnica és la que jo utilitzo.Consisteix en omplir els pots, tencar-los ben fort i posar-los en una olla alta, coberts d'aigua i fer-los bullir durant 20 min.

Quan es treuen (freds) ja poden guardar.

MICUIT DE FOIE-GRAS D'ÀNEC I PEDRERS CONFITATS

És una recepta que fa molts anys que faig.Me la va ensenyar una companya de feina que es diu Anna Maria, i fins i tot anàvem a comprar els foie-gras juntes a França.Des que va plegar de la feina ens hem vist poques vegades,però jo sóc fidel i vaig cada any al mateix mercat d' aus de Foix, a la mateixa paradeta, on ja em coneixen quan truco per encomanar els fetges.
Des d' aquí moltes gràcies Anna, sàpigues que és una de les recpetes més preuades i estimades que tinc.

La realització d'aquesta conserva es molt senzilla, la unica complicació es la manipulació del ingredient principal, el foie-gras, que a part de ser delicada, hi pot haver persones que la textura del foie-grass cru li pugui fer certa impressió desagradable al tacte.

Si superem la impressió de la manipulació d'aquest ingredient, tindrem una conserva "delicatesen", a un preu molt més asequible que al supermercat i més natural impossible.

Ingredients:

1 foie-gras fresc
sal i pebre

Preparació:

En primer lloc cal tenir el foie dins la nevera per que quedi dur .El foie te una textura de mantega, que amb la fredor de la nevera queda dur i amb l'escalfor de la temperatura ambient s'estoba.Millor començar amb el foie just acabat de treure de la nevera.

Separarem els dos lobuls que té el foie sencer, i a partir d'aquí intentarem retiar les venes seguint el trajecte de les que queden al descobert, les més gruixudes, amb molta cura de que no es trenquin, fins que son tant fines que es trenquen inevitablement. Intentarem fer aquest procés amb cura de no espatllar molt la forma del foie, que sigui el més senser possible.

Quan el tenim desvenat, hi posarem sal i pebre al gust (millor menys que més, ja que un foie dolç s'arregla amb unes escames de sal maldon, un foie salat NO es pot arreglar.)

Tindrem pots de conserva preparats, o sigui nets i esterilitzats.Això s'aconsegueix posant els pots dins una olla gran , coberts d'aigua, i a bullir 20 min, a partir de que arranca el bull.Es treuen amb unes pinces llargues de girar la carn, i es deixen refredar sobre un drap de cuina net i recent planxat( el planxat li dóna una certa esterilització).

Agafarem els pots i anirem posant trossos de foie el més grans possible, intentant que no quedin forats, encara que l'haguem d'apretar una mica.Omplirem els forats amb els trossos més petits que ens hagin anat quedant inevitablement.

Fet això tancarem els pots i els colocarem amb una olla, coberts d'aigua freda i els farem bullir de nou 20 min a partir de que arranqui el bull. Els treurem amb cura al acabar el bull, ja que si els deixem referedar dins l'aigua es couria massa el foie.

Al sortir de l'aigua es veu que el foie s'ha encongit i esta flotant dins una bona quantitat de oli. Al refredar-se aquest oli es solidifica, ja que no és res més que el greix del foie, i a la vista es veu tot el pot blanc, ja no es veu el foie.Tot això és normal.
Quan s'hagin refredat cal rentar els pots, ja que al bullir va sortint certa cantitat de greix i queden els pots bruts i oliosos. Un cop nets i secs és quan jo li enganxo unes etiquetes, que tant si es per menjar a casa, amb convidats o per regalar, llueix molt més.

Els millors pots que jo he trobat per fer aquest tipus de conserva són els que tenen la goma taronja. uns de 200 grs concretament.Els altres tipus de pots no m'han convençut tant, i els de la goma taronja més grans, si no és que hi hagi molta gent a menjar els trobo excesius. Per a mi els ideals són aquests.



PEDRERS CONFITATS

Una altra conserva que faig, amb trampa, és la de pedrers confitats d'ànec o bé de oca.Dic amb trampa perque jo els compro confitats a la mateixa parada del mercat i jo els poso als pots i els hi faig el buit com qualsevol conserva. Quan els poso als pots no hi poso greix , d'aquesta manera he comprobat que es conserven igual i evidentment no tenen més calories afegides.
Així tinc sempre uns pedrers a punt per una amanida "delicatessen".

Aquí es veu el pot per davant, amb les etiquetes que li poso.

Aquó pel derrera, on es veuen els pedrers sense greix...

BON PROFIT!!!!!!!