dimarts, 23 de desembre del 2008

HOJALDRINAS

Es un dolç típic de Nadal. La paraula dolç, en aquest cas és relativa, ja que encara que es veuen molt arrebossades amb sucre glaç, no són gens dolces ni empalagoses, ja que la massa no en porta de sucre.
La recepta l'he tret de recetariocanecositas.com, que es una de les meves pàgines de referencia.



Ingredients:

600 gr de farina.
400 gr mantega a Tª ambient.
50 gr de vi blanc
la ratlladura de 3 taronges (jo de 2, em va semblar suficient).
Sucre glaç per arrebossar.

Preparació:

Barrejar tots els ingredients,( amb la Thermomix o sense). Formar una bola i deixar reposar a la nevera 1 hora.
Treure la massa de la nevera i estirar-la amb el corró, deixant-la amb un gruix de 1 cm. Tallar rectangles o formar figures amb el tallapastes. Posar-les en una plata de forn i deixar reposar a la nevera una estona (mentre s'escalfa el forn, per exemple). Coure-les a 170º aprox. 30 min. comprovant al treure-les del forn que estan seques.
Deixar refredar i arrebossar-les amb sucre glaç.
Mireu quin efecte fan juntament amb unes roques del desert.
Aquesta plata la vaig portar a casa d'uns amics , per picar una mica de dolç, després d'un excel.lent sopar!!!

dilluns, 22 de desembre del 2008

ROQUES DEL DESERT

Un nom molt sofisticat per la senzillesa personificada....

Ingredients:

200 gr xocolata per desfer (negra, blanca o amb llet segons els gustos)
200 gr cereals (Kellogs, Special K)

Preparació:

Desfarem la xocolata al bany maria en un caçó. Afegirem els cereals fins que veiguem que queden tots untats, i que no queda massa xocolata al cul del caçó.
Amb una cullera anirem fent montanyetes sobre un paper de cuina ( tendeix a escampar-se i que dar pla, per tant hem de procurar amuntegar-ho en forma de muntanyeta el màxim que puguem).
Deixar refredar.

Jo n'he fet de blanques i negres, però amb xocolata amb llet també queda bé.
El toc de xocolota amb el cruixent dels cereals resulta sorprenent i mireu quin aspecte més original, per presentar a taula.


Aqui les blanques....





Aqui les negres.....



divendres, 19 de desembre del 2008

CANAPÉS DE FOIE-GRAS AMB POMA CARAMELITZADA Y MELMELADA DE FIGUES

Es el clàssic aperitiu "selecte" de totes les celebracions. Normalment es bò per si sòl, ja que un trosset de pa de motllo torradet i untat amb foie ja es prou bò, si a més a mes el foie-gras l'hem fet nosaltres la cosa millora encara més, i si al damunt hi coloquem uns dauets de poma caramelitzada o bé una punteta de melmelada de figa casolana, es converteix en excel.lent.

Doncs bé, aquesta és la meva sugerència de presentació, jo he utilitzat unes torradetes rodones que ja són especials per canapés.


Poma caramelitzada

Ingedients:

1 poma

1 nou de mantega

1 cull. sopera de sucre.

Preparació:

Pelar i tallar la poma dauets ben petitets. Desfer la mantega en una paella i pposar-hi la poma que courem a foc molt baixet i remenant sovint.Quan ja sigui cuita hi afegirem el sucre i ho deixarem coure uns minuts fins que el sucre quedi caramelitzat ( no massa, ja que si no, al arrefredar quedaria la poma dura).

Melmelada de figa

dimecres, 17 de desembre del 2008

REDUCCIÓ DE VINAGRE DE MÒDENA


Es bò de tenir-ne sempre un biberó a la nevera, ja que una reducció de mòdena ens donarà un toc agredolç a algunes preparacions alhora que ens guarnirà els plats d'una manera molt vistosa, com uns canapés o una amanida,etc....
Es senzilla de fer, però també agraïda, ja que la fem un dia i ens dura molt temps a la nevera amb el mateix biberó.


Ingredients:

1 botelleta de 500 ml de vinagre de mòdena
1 cullerada sopera de sucre.

Preparació:

Posem els ingredients en un caço al foc i ho deixem bullir a foc viu fins conseguir una textura de xarop, tenin en compte que quan refredi espessirà fins a una textura de caramel.
El posarem al biberó i ja el tenim a punt per utilitzar.
També podem recórrer a la redució que venen ja feta, de diferents marques, que és comodíssima.
Aquí en teniu alguns exemples:








I la textura seria aquesta:


dimarts, 16 de desembre del 2008

MICUIT DE FOIE-GRAS D'ÀNEC I PEDRERS CONFITATS

És una recepta que fa molts anys que faig.Me la va ensenyar una companya de feina que es diu Anna Maria, i fins i tot anàvem a comprar els foie-gras juntes a França.Des que va plegar de la feina ens hem vist poques vegades,però jo sóc fidel i vaig cada any al mateix mercat d' aus de Foix, a la mateixa paradeta, on ja em coneixen quan truco per encomanar els fetges.
Des d' aquí moltes gràcies Anna, sàpigues que és una de les recpetes més preuades i estimades que tinc.

La realització d'aquesta conserva es molt senzilla, la unica complicació es la manipulació del ingredient principal, el foie-gras, que a part de ser delicada, hi pot haver persones que la textura del foie-grass cru li pugui fer certa impressió desagradable al tacte.

Si superem la impressió de la manipulació d'aquest ingredient, tindrem una conserva "delicatesen", a un preu molt més asequible que al supermercat i més natural impossible.

Ingredients:

1 foie-gras fresc
sal i pebre

Preparació:

En primer lloc cal tenir el foie dins la nevera per que quedi dur .El foie te una textura de mantega, que amb la fredor de la nevera queda dur i amb l'escalfor de la temperatura ambient s'estoba.Millor començar amb el foie just acabat de treure de la nevera.

Separarem els dos lobuls que té el foie sencer, i a partir d'aquí intentarem retiar les venes seguint el trajecte de les que queden al descobert, les més gruixudes, amb molta cura de que no es trenquin, fins que son tant fines que es trenquen inevitablement. Intentarem fer aquest procés amb cura de no espatllar molt la forma del foie, que sigui el més senser possible.

Quan el tenim desvenat, hi posarem sal i pebre al gust (millor menys que més, ja que un foie dolç s'arregla amb unes escames de sal maldon, un foie salat NO es pot arreglar.)

Tindrem pots de conserva preparats, o sigui nets i esterilitzats.Això s'aconsegueix posant els pots dins una olla gran , coberts d'aigua, i a bullir 20 min, a partir de que arranca el bull.Es treuen amb unes pinces llargues de girar la carn, i es deixen refredar sobre un drap de cuina net i recent planxat( el planxat li dóna una certa esterilització).

Agafarem els pots i anirem posant trossos de foie el més grans possible, intentant que no quedin forats, encara que l'haguem d'apretar una mica.Omplirem els forats amb els trossos més petits que ens hagin anat quedant inevitablement.

Fet això tancarem els pots i els colocarem amb una olla, coberts d'aigua freda i els farem bullir de nou 20 min a partir de que arranqui el bull. Els treurem amb cura al acabar el bull, ja que si els deixem referedar dins l'aigua es couria massa el foie.

Al sortir de l'aigua es veu que el foie s'ha encongit i esta flotant dins una bona quantitat de oli. Al refredar-se aquest oli es solidifica, ja que no és res més que el greix del foie, i a la vista es veu tot el pot blanc, ja no es veu el foie.Tot això és normal.
Quan s'hagin refredat cal rentar els pots, ja que al bullir va sortint certa cantitat de greix i queden els pots bruts i oliosos. Un cop nets i secs és quan jo li enganxo unes etiquetes, que tant si es per menjar a casa, amb convidats o per regalar, llueix molt més.

Els millors pots que jo he trobat per fer aquest tipus de conserva són els que tenen la goma taronja. uns de 200 grs concretament.Els altres tipus de pots no m'han convençut tant, i els de la goma taronja més grans, si no és que hi hagi molta gent a menjar els trobo excesius. Per a mi els ideals són aquests.



PEDRERS CONFITATS

Una altra conserva que faig, amb trampa, és la de pedrers confitats d'ànec o bé de oca.Dic amb trampa perque jo els compro confitats a la mateixa parada del mercat i jo els poso als pots i els hi faig el buit com qualsevol conserva. Quan els poso als pots no hi poso greix , d'aquesta manera he comprobat que es conserven igual i evidentment no tenen més calories afegides.
Així tinc sempre uns pedrers a punt per una amanida "delicatessen".

Aquí es veu el pot per davant, amb les etiquetes que li poso.







Aquó pel derrera, on es veuen els pedrers sense greix...

BON PROFIT!!!!!!!

dijous, 11 de desembre del 2008

CANAPES DE FORMATGE DE CABRA AMB PEBROTS CONFITATS

Quin aperitiu més sorprenent!

La gràcia del canapé està en el contrat salat-dolç i en la originalitat de la seva confitura...de pebrots!!!

Es realment deliciós, és un èxit assegurat a qualsevol taula, siguin quin siguin els gustos dels comensals (ho tinc comprobat, tinc un cunyat que no suporta els pebrots i aquests canapés li encanten).

Ingredients:

Pa de motllo o bé biscotes especials per canapés.
1 rotllo petit de formatge de cabra.

Per la confitura:

200 gr de pebrots
100 de sucre
50 gr de vinagre

La recepta admet 100 gr de pebrot verd i 100 de pebrot vermell, o 200 de pebrot vermell.
Jo l'he probada de les dues maneres i m'ha agradat per igual.
Només pebrot verd no és aconsellable perque queda una confitura més amarga.

La recepta original porta dins dels ingredients 100 de aigua, que jo no hi poso, doncs em quedava massa líquida. Sense l'aigua a mi em queda perfecta, però si algu pensa que li ha quedat espès, sàpiga que li pot afegir una mica de aigua.

També pot haver-hi algú que pensi que hi ha massa vinagre. A mi no m'ho sembla,és la gràgia del confitat, però va a gustos, també es podria reduir una miqueta.



Preparació en thermomix:

Posar els pebrots en el vas de la TH, trossejar 4 seg a vel3 i 1/2. Afegir tota la resta dels ingredients i programar 25 min. Tª varoma vel. 1. (sense cubilet, per afavorir la evaporació de l'aigua sobrant).

Retirar del vas i deixar refredar.

Posar en pots.

Es guarda a la nevera molts dies, sense esterilitzar.

Si ho posem en pots petits (ja que s'en gasta poc cada vagada) i ho esterilitzem es guarda a Tª ambient mesos, com una melmelada.

Preparació tradicional:

Trossejar molt petit el pebrot (en brunoise), posar-lo en una paella juntament amb la resta dels ingredients i coure a foc suau durant aprox. 1h. Si es consumeix l'aigua afegir-n'hi una mica.

Resta del procés igual.

Presentació:

Torrar el pa de motllo i tallar en 4 trossos cada llesca. Posar al damunt de cada un una rodanxa fina de formatge de cabra, i per rematar, una punteta de confitura de pebrots.

dimecres, 10 de desembre del 2008

PASTES FULLADES

Es un dels clàssics dels aperitius, sempre elegant , saborós, vistós i versàtil, ja que es poden fer de molts tipus.

En concret els de la foto són de sobrassada, de tunyina, de franckfurt i de formatge. En realitat es poden fer de més sabors, tot depèn del que tinguem a la nevera i al rebost.

Es entretingut però no difícil, sempre que comprem la pasta fullada ja feta.



Ingredients:

Pasta de full,pot ser congelada o fresca, però millor de forma quadrada.
mini-francfurts, pernil dolç, sobrassada, paté, formatge.....
rovell d'ou (per pintar)
formatge ratllat, sèsam, llavors varies per guarnir i diferenciar les pastes.


Preparació:

Posarem 1 lamina de pasta de full sobre la taula de treball enfarinada i amb un ganivet esmolat farem uns rectangles de la mida adequada per envoltar un mini-francfurt.Jo prenc la mida del primer amb un francfurt dins i després intento fer la resta de la mateixa mida ( a ull).Anirem envoltantlos un per un i els anirem deixant sobre la plata del forn amb un paper sulfurat.

Posarem una altre làmina de pasta de full sobre la taula de treball, sempre enfarinada i farem el mateix amb trossets de sobrassada.Els posarem a la plata del forn.

Posarem una altre làmina de pasta de full i farem uns quadradets, posarem un pessic de tunyina al mig i unirem les cuatre puntes com per formar petits saquets.Si ens mullem una mica els dits amb aigua, la pasta quedara més enganxada i no s'obriran els paquets al coure's.

Agafarem una última làmina de pasta de full i la untarem amb ou batut, hi tirarem una mica de sal (si es sal grossa o maldon queda millor), formatge ratllat i opcionalment herbetes (ex: l'orenga hi queda molt bé) i llavors ho tallarem amb la forma que vulguem: en triangles, quadrats... i a la plata del forn.

Els fulladets de sobrassada i mini-frankfurt els pintarem amb ou batut i els posarem unes llavoretes pel damunt per diferenciar-les. Els de tunyina només els pintarem d'ou.

Posarem tots els fulladets al forn i els trurem quan siguin dauradets, tenin en compte que els de formatge es couen abans que la resta.